En els darrers temps i, en alguns casos no tan darrers, aprecio una tendència en els professionals a sentir terror pels problemes que comporten la intervenció de dues o més variables i s’esforcen a desqualificar-ne una de les dues, en el primer supòsit, i així arribar a la situació feliç que comporta no haver de ponderar la importància relativa d’una i altra.
Qui sap si, al seu subconscient tenen un record genètic del problema de l’ase de Buridan que no va saber triar de quina garba d’alfals, n’hi havia dues d’idèntiques, havia d’iniciar el seu àpat i va morir de fam.
Ho il.lustraré amb alguns exemples.